Marc teòric

• Orígens i evolució de la pilota valenciana

Existeix una àmplia documentació sobre el joc de pilota, com per exemple Palanca (1908) que afirma que era un esport practicat pels maies, egipcis i japonesos. El joc arribà a les nostres terres gràcies a la tradició grecoromana. Tenim testimonis del joc en l’antiga Grècia i en Roma (practicat pel senadors, Cèsars i el poble). Més tard, es va estendre cap a França, Bèlgica, Itàlia i la Península Ibèrica al llarg de l’Edat Mitjana, fins que es va prohibir com a conseqüència dels grans disturbis que ocorrien a les ciutats. En canvi, a França es va prohibir la pràctica del joc de pilota al poble i es va reservar als nobles. Per tant, com podem observar, al llarg dels segles XV, XVI, XVII i XVIII va ser un joc prohibit o reservat a la noblesa.

Aquesta situació va provocar que el joc desapareguera al llarg dels segles XVIII i XIX a Catalunya, Castilla, Aragó i Balears. No així al País Valencià, on les restriccions i prohibicions no afectaven al joc de trinquet que va ser impulsat per molts nobles valencians.

En el segle XIX, en les terres on no va desaparèixer, es va modificar el tradicional joc de la pilota i es van incorporar raquetes, pales, cestes, frontons... No obstant això, el poble valencià va conservar les tradicionals modalitats de jugar a pilota i es va convertir en l’únic poble que mantenia esta tradició, per tant, el joc de la pilota va passar a anomenar-se pilota valenciana. 

Els segles XVIII i XIX van ser de gran esplendor per a la pilota valenciana, es van construir molts trinquets nous com el de Pelayo i encara que deixà de ser un joc predominant de la classe burgesa a causa de la castellanització, el poble va continuar la tradició amb gran força i sentiment.

Més tard, al segle XX, la situació va canviar, encara que trobem grans referents de la pilota com Genovés, Albert Arnau, Antoni Reig... la guerra civil va trastocar moltes activitats i tradicions com la pràctica de la pilota que va perdre prestigi a causa del seu aturament. Arribats a aquest punt, és clar que en pobles on la pilota ha estat molt arrelada, les guerres no van poder aturar-la; però en molts altres, la pilota va caure a un segon lloc sent emmascarada per diversos esports més rics (Palanca, 1908, citat en uv).

Així, ens trobem, actualment, en una situació de compromís amb la nostra tradició cultural, hem d’aconseguir que la pilota torne a considerar-se un esport hegemònic com abans. Tenim al nostre abast un gran repte, formar en les escoles i despertar un sentiment general de la població valenciana que es va perdent poc a poc.

• Definició i modalitats de la pilota valenciana

Podem definir la pilota valenciana com una forma de jugar a la pilota pròpia del país valenciá (Llopis I Bausset, 1987). Encara que, d'acord amb el museu de la pilota, s'ha observat la pràctica d'algunes modalitats concretes de pilota valenciana en El País Basc o inclús en pobles com Villar (museu de la pilota Genovés).

Llopis i Bausset (1999) afirma que “a l’hora de definir quines són les diferents modalitats, podem parlar d’un joc directe i un joc indirecte” (p.35-44). El joc directe es aquell en el qual ambdós equips de pilotaires juguen de forma enfrontada llançant-se la pilota d’un camp a l’altre, mentre que el joc indirecte es juga llançant la pilota contra un element extern com pot ser un mur.

Segons Conca Pavia (2003) en l’estil directe diferenciarem 5 tipus de formes de jugar. D’entre les quals destaca l’Escala i corda, ja que és la modalitat amb el major nombre de jugadors professional, es juga en un trinquet. Aquesta forma es caracteritza per la inclusió d’una corda a meitat del camp a una altura d’uns dos metres, els jugadors passaran la pilota d’un camp a un altre,  jugant a l’aire o permetent només un bot des del moment en que la pilota travessa la corda. La partida comença quan un jugador de l’equip contrari es col·loca en una lloseta per a botar la pilota en terra i aconsegueix que toque l’altra paret. Quan l’equip no juga la pilota a l’aire o al primer bot; quan la pilota passa per baix de la corda o quan no es colpeja la pilota es considerarà que ha marcat un quinze. Les partides es juguen a 12 jocs en els que hi ha 4 quinzes, anomenats 15,30, val i joc. En cada joc es canvien els camps.

Per un altre costat trobem la modalitat denominada Galotxa (que possiblement serà la més apropiada per a les classes, ja que, a diferencia de l’Escala i corda que es duu a terme en un trinquet, es juga en un carrer adaptant-se a les seues característiques). La finalitat d’aquest joc és passar la pilota per dalt de la corda a l’aire (sense donar un bot) o donant un bot. Com en L’escala i Corda s’inicia en el moment en que l’equip feridor aconsegueix passarla pilota per dalt de la corda. Es considera quinze quan pega dos bots; quan un jugador raspa o toca les pilotes més d’una vegada; quan el feridor passa la seua línia, i (com que juguem en el carrer) quan la pilota toca un balcó o teulada. Es juga a quatre quinzes.

També existeix la forma de joc de llargues que es diferencia de les abans nomenades en el fet de que es puntua en el moment en que la pilota bota més enllà de la línia de falta. També és un joc de carrer, la partida comença en el moment en que un jugador trau la pilota des de la línia de traure i aconsegueix que travesse la línia de falta. Quan s’ha tret i l’equip contrari la torna, el rest tractarà de tornar-la; de no fer-ho es quedaran en ratlles, també es considerarà ratlles quan la pilota es para en la porta d’una casa o entre el públic (cal recordar que es juga en el carrer). Quan es produeix una ratlla s’acurta el terreny de joc i el jugador traurà, si aconsegueix passar-la per la ratlla sense que la resta li la torne s’aconsegueix un quinze, de no fer-lo perdran un punt.

Una altra tècnica de joc també prou coneguda és aquella denominada Raspall i és molt característica perquè es juga sobre el sòl, en moviments de la mà del jugadors denominats raspallades (colpejar la pilota de mode que aquesta roda sobre el terreny). Aquesta modalitat es por jugar per terra o també per l’aire. El joc comença quan l’equip trau, per l’aire o per terra, es busca franquejar la ratlla de quinze de l’equip contrari.Cada vegada que la pilota traspassa la línia de quinze de l’equip contrari es considera un quinze. També es pot considerar quinze quan la pilota fa més d’un bot sense ser tornada a l’aire.Les partides solen ser de 5 jocs, cadascú composat per quatre quinzes.

I finalment cal nomenar la Galotxada que rep aquest nom tan característic pel lloc en el que es juga (la galotxeta de Monòver). La partida es duu a terme d’un mode aeri i només es puntua quan la pilota no arriba a travessar la corda o quan bota en terreny de l’equip contrari (ells perden un punt). Les galotxetes són petits trinquets de 3’5 metres per 20 de llargària. Es col·loca una corda al centre i els jugadors hauran de fer-la passar per damunt d’ella. Es trau quan la pilota passa per damunt de la corda i l’altre equip li respon tornant-li la pilota.

Es considera quinze quan la pilota fa més d’un bot o quan el jugador colpeja més d’una vegada o inclús quan la pilota colpeja al jugador. Es juga a 12 jocs si es juga per parelles i a 10 jocs si el joc es individual. Cada joc consta de quatre quinzes.

Per la seua part el joc indirecte només presenta un tipus de joc, que es el frontó, es molt semblant a la pilota Basca i només es diferencia d’ella en les dimensions del terreny de joc. Consisteix en que cada jugador colpeja la pilota de forma alterna amb l’altre equip, la pilota ha de botar en un espai limitat definit prèviament per les característiques de la pista. El jugador haurà de colpejar-la al primer colp o a l’aire.  Es considera quinze en el moment en que el jugador no colpeja la pilota; quan al colpejar la pilota no pica la part alta de la xapa o quan pica una líniao quan el jugador no toca la pilota amb la mà. Es juga normalment a 10 jocs, però normalment es sol comptabilitzar per punts.

• La pilota valenciana al currículum d’educació física

. 

La pilota valenciana, des dels seus orígens fins a l'actualitat, sempre ha mancat de cert recolzament tant per part de la població com del sector docent. Ni els uns ni els altres, en la seua majoria, han divulgat aquest joc tradicional per tal d'aconseguir un major reconeixement en la nosta societat, sinó que han fet que manque d'expectació per a gran part de la gent. Tant és així que, actualment a les escoles ens trobem amb el fet de que els alumnes no coneixen el que és la pilota valenciana, tot i ser un joc tradicional i únic de la Comunitat Valenciana.

És per tot açò que, d’ara endavant, anem a tractar d’explicar la situació de la pilota valenciana centrant-nos en el seu tractament al currículum educatiu i després a l’etapa Primària.

La pilota valenciana comença a tenir cabuda als currículums educatius de l’assignatura d’educació física  l’any 1992 quan la conselleria opta per la introducció d’aquest joc particular a la programació d’aula en principi sols a l’etapa de Secundària. Arran d’aquest moment, la pilota valenciana s’ha trobada cada vegada més present en les nombroses renovacions curriculars que han hagut al llarg dels anys.

Principalment, aquest fet ha estat impulsat per diversos factors: d’una banda, per la progressiva normalització de la pilota valenciana dintre del nostre sistema educatiu i, per altra banda, per tractar-se d’un joc amb uns trets educatius i motors que, a més d’incloure uns continguts i valors culturals, fan essencial el seu tractament en el currículum (Martos García, i Torrent Benavent (2011).  

Malgrat tot açò, no ha sigut suficient perquè la pilota valenciana es veja definitivament introduïda a les classes d’educació física com a contingut a avaluar.

 

•  Evolució en la presència de la pilota valenciana al currículum

Des dels seus inicis, l’any 1992, s’han elaborat una sèrie de referents legals, basats en diferents decrets depenent de l’etapa educativa, que marquen les bases de l’ensenyament i l’aprenentatge de la pilota valenciana a totes les etapes educatives. Nosaltres anem a centrar-nos en l’etapa Primària.

Martos ens senyala que el recorregut existent pel que fa al tractament d’aquest tema al currículum educatiu en l’etapa Primària comença l’any 1992 amb el primer document basat en el Decret 20/1992, en el que veiem que no es delimita clarament el contingut de la pilota valenciana al currículum, tot i que si trobem relació amb el que es diu als objectius generals d’aquesta etapa ja que s’indica que cal “Reforçar els llaços de pertinença al poble valencià a través del coneixement i valoració de les seues peculiaritats mediambiental, històriques i culturals.” i també es parla de “Sensibilitat i respecte pels costums i maneres de viure de cultures diferents i pobles  diferents al propi i pel patrimoni cultural de la comunitat, i interès pels seu manteniment i recuperació.”

Amb el pas del temps, es promulga un nou currículum (2002) marcat per la falta de canvis o modificacions en l’etapa Primària ja que manté tot allò inclòs al text de l’any 1992. No passa el mateix amb l’etapa Secundària en la qual s’introdueixen nombrosos canvis importants.

Tal com podem observar en Guillem Torrent (2007) en Martos García fins a l’actualitat es produeix una renovació del currículum que comporta grans canvis ja que s’introdueix la pilota valenciana a totes les etapes educatives gràcies als decrets 111 i 112/2007 referents a l’etapa Primària. D’aquesta manera, s’estableixen uns objectius clarament definits que inclouen definitivament el joc de la pilota valenciana com a contingut essencial a tractar en aquesta etapa educativa dins d’un bloc temàtic anomenat “Jocs i esports”.

• Justificació de la temàtica escollida

A l’hora d’escollir aquesta unitat didàctica, hem tingut en compte una sèrie d’aspectes. Primer que res, pensem que des de l’escola es pot ajudar a potenciar i difondre tot el que constitueix el ric patrimoni cultural valencià; contribuir amb aquest tipus de proposta esportiva i didàctica, a la promoció del nostre esport autòcton per excel·lència, esport que forma part de les arrels del poble valencià (Conca, 2003).

Seguint amb la idea del mateix autor, considerem el joc de pilota com un element important de la nostra cultura, que pot ajudar a que els xiquets i xiquetes en edat escolar puguen conèixer un poc més de prop l’entorn sociocultural, així com valorar les tradicions i costums que s’han anant heretant del passat, ja que en l’actualitat, la pilota és per als/les xiquets i xiquetes joves un esport majoritàriament desconegut. D’altra  banda, donem importància al fet que el joc de pilota com a pràctica esportiva pot contribuir i ajudar al procés de desenvolupament integral dels/les alumnes.

Tot i que la pilota valenciana, a nivell professional, sols és jugada per homes,  a l’escola volem destacar i treballar la coeducació entre els/les alumnes del centre, sense tindre tant en compte com altres esports el seu nivell fisicomotor i les seues condicions. Volem, a més, que amb la inclusió d’aquesta unitat didàctica es reduïsquen al les diferències individuals i es promoga una col·laboració i treball d’equip entre tots i totes per tal d’aconseguir els objectius que definirem més endavant. En aquest sentit, trobem similituds amb un esport relativament nou que s’està incloent en el currículum d’EF en moltes escoles de la Comunitat Valenciana com ara el Colpbol, el qual està gaudint de gran acceptació entre la comunitat educativa i donant un bon resultat a nivell educatiu i pedagògic.

• Consideracions didàctiques del contingut des d’un punt de vista educatiu o des de l’etapa primària

Hem de considerar que estem tractant la pilota valenciana a un nivell educatiu allunyant-se de la competició o consideracions purament teòriques o tècniques. Un dels nostres objectius serà fomentar la interacció entre els xiquets i xiquetes. Des d’un punt de vista educatiu, no es concep una altra forma de tractament de qualsevol esport o modalitat física. La nostra finalitat no és tractar la pilota valenciana com un element del passat, sinó fomentar el seu aprenentatge amb una visió cap al futur. Seguint amb allò afirmat per Trigo (1994) citat en Usabiaga i Martos (2012), la pilota valenciana junt a altres jocs tradicionals es constitueixen com un element pedagògic molt interesant que ens servirà per a comprendre el sorgiment dels esports moderns. A més, també ens seran útils per a recuperar valors tradicionals implícits en aquests jocs, així com valorar el caràcter cultural que es desprèn d’aquest tipus d’activitats.

Tenint en compte que l’alumnat normalment no ha treballat aquest contingut i per tant, no podem demanar un nivell alt d’exigència, el que realment interessa es fomentar l’apropament i el coneixement d’aquest esport. Ho farem mitjançant una incorporació progressiva dels elements que integren la pilota.

A causa del nivell de desconeixement de l’esport, tot l’alumnat, normalment, es trobarà en les mateixes condicions, açò es un avantatge que cal aprofitar per a reduir al màxim les diferències que es poden donar en els esports.

Intentant apropar-se a un tractament didàctic-pedagògic dins de l’etapa primària, no ens centrarem en avaluar aspectes tècnics, sinó que la nostra avaluació és basarà en l’esperit crític a través de la pràctica i participació contínua. L’avaluació formativa per assolir els objectius educatius de l’etapa primària conformarà la nostra base.